Sap que la seva filla no es va suïcidar… sap que l’han assassinat.
Elena sap que la seva filla Rita no es va suïcidar… sap que l’han assassinat. No importa que la trobessin penjada del campanar de l’església que solia freqüentar, Elena es nega a creure que aquest hagi estat la causa de la seva mort. Es nega a creure que Rita hagués pujat a aquest campanar una nit com aquella que plovia perquè sap que Rita tenia una por atroç als llampecs i mai s’hauria acostat. Per això, Elena no es rendeix, encara que la recerca es consideri tancada, a esclarir el crim i trobar al culpable.
Encara que Elena sap que ja no envia sobre algunes parts del seu cos, que en el seu cervell sap el que ha de fer, però les seves extremitats no li responen com ella volgués, la seva voluntat per esclarir aquest crim no es trenca. El seu ritme el marca la medicació, estant sempre controlada rígidament pel temps durant el qual li fa efecte. Per això, ha de tenir present on es trobarà quan aquests efectes comencin a fallar. Es troba completament dependent dels seus cuidadors.
Elena acudeix de manera regular a parlar amb l’inspector *Avellaneda, qui l’ajuda a investigar el cas més a fons. Repassen la llista de possibles sospitosos, però totes les proves condueixen a un punt mort. Assetjada per la malaltia, Elena és també la menys indicada per a encapçalar la cerca de l’assassí, però sap que li ho deu a Rita, a la persona que li ha cuidat aquests últims anys durant aquesta penosa malaltia. Ha d’emprendre una llarga travessia lluitant contra el seu propi cos. I malgrat la seva desgràcia, Elena no desisteix. No importa que a penes pugui caminar, que no sigui capaç de sostenir alçada el seu propi cap, o que no aconsegueixi aixecar-se de la cadira sense ajuda. El Parkinson devora el seu cos, però no la seva voluntat. I tracta d’obtenir justícia amb tota l’enteresa que la seva malaltia li permet. Res la detindrà perquè, al final d’aquest viatge, Elena trobarà la veritat.
La història s’articula sobre aquest viatge complicat però esperançador, traspassant la pell i la ment d’Elena, i reflectint la realitat crua i esquinçadora de la malaltia de Parkinson.
DADES RELLEVANTS: En Elena sap, Claudia Piñeiro reflexiona sobre els cossos de les dones, fins a quin punt són propietàries d’ells, quant poden decidir i quant no. També parla de malaltia, de dolor, de la responsabilitat dels fills i de cuidar dels pares, tot dins d’una trama detectivesca que empeny la història constantment cap endavant. La novel·la va ser guardonada amb el Premi LiBeraturpreis a la millor novel·la escrita per una dona i recentment publicada per Alfaguara després de la concessió del Premi Pepe Carvalho de Novel·la Negra.
Claudia Piñeiro, coneguda com La Dama de la Novel·la Negra Argentina, és una de les veus més aclamades de la literatura llatinoamericana contemporània. És l’autora argentina més traduïda després de *Borges i *Cortázar, i una de les autores hispanoparlants més adaptades al cinema i TV en l’actualitat.
Entre la seva gran quantitat de guardons, destaquen el Premi Clarí, el Premi Llatinoamericà de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi *Pléyade, el Premi *ACE, el Premi Sor Juana Inés de la Creu, finalista del Premi Planeta Argentina i del Premi El Somriure Vertical, a més d’haver estat seleccionada en el Concurs Editorial Edebé.
“Segons avançava, produïa una dolorosa intimitat i una connexió més profunda amb la història d’Elena. Una connexió que permet arribar al final d’aquest viatge cansat, igual que Elena, necessitant una veritat i una ajuda per a enfrontar-nos a la desaparició de Rita.” En els teus llibres em col·le (blog literari)
POTENCIAL AUDIOVISUAL: Sèrie TV, Minisèrie, Film, TV *Movie.
IDIOMES DISPONIBLES: Español, anglès, francès, polonès, holandès.
TEMES: Recerca, Assassinat, Justícia, Viatge, Lluita, Secrets, Família, Vellesa, Malaltia.
GÈNERES: Drama, Policial.
